Ho ha dit Francesc Durà (ex-empleat de Telefónica SA)
Tindrà el Sr Rajoy alguna cosa a dir?
Per si algú no el coneix, a César Alierta Izuel president de Telefónica, el va nomenar el PP quan es va privatitzar l'empresa.
Aquí treballa Zaplana amb un sou d'1 milió d'euros anuals.
També la germana d'Aznar que va entrar amb 57 anys.
A mi em van aplicar l'ERO amb 52 anys perquè era "més gran".
La filla de Celia Villalobos, per mèrits de la seva mare, també va entrar a l'empresa.
El marit de la princesa Cristina, Iñaqui de Urdangarin també aporta els seus "coneixements" a aquesta empresa tècnica.
La dona de Rajoy "treballa" en una empresa del Grup.
També tenim una nodrida representació de la secta de l'Opus Dei.
Aquesta és la realitat de Telefónica, tots ells estan per emportar-se calerons calentets sense aportar res. L'únic que han fet des que el PP va arribar al poder l'any 96, va ser utilitzar aquesta empresa per fer negocis, comprar mitjans de comunicació i acomiadar treballadors. Aquesta és la gestió dels homes del PP que han governat i governen aquesta empresa, això és el que ens espera i molt més, quan els peperos tornin al poder.
dilluns, 24 d’octubre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
LA DECISIÓ D'ETA
Que ha dit ETA el 20 d’octubre:
1) Que “a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític”
2) Que “enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle”
3) Que “la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge”
4) Que “és temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia”
5) Que “per tota això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”
6) Que “ETA fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada”
Tothom està molt content i satisfet. Fins i tot el PP ha “maquillat” les seves -diguem- intransigències amagant sota l’estora a Mayor Oreja i a Aznar.
Alguns demanen prudència: fan be. Aquesta banda no s’ha transmutat d’ahir per avui- de ser una colla d’assassins a uns bons nois amb els que s’ha d’arribar a un acord.
Fa molt de tems pensava (i ho segueixo pensant) que la superació d’aquesta etapa a Euskadi passa per:
a) La renuncia expressa a assassinar, fer esclatar bombes, segrestar a ciutadans lliures, extorsionar a empreses, i qualsevulla altre acte de vandalisme mafiós.
b) El lliurament de totes les armes i material -diguem- bèl·lic.
c) L’entrega de tots el “comandos” i demés “personal” alliberat o fitxat.
d) El judici a tots ells.
e) La renuncia per part de la Justícia a qualsevol tipus d’amnistia ni de reducció de penes, sobretot als culpables de delictes de sang.
No se si me’n deixo algun.
D’aquestes condicions, fixeu-vos-hi be, només s’ha anunciat la primera. Tot i això amb la retòrica etarra que no acabes mai d’entendre si t’estan prenent el pel o que volen dir realment.
I tot i això, llegiu-vos be (o escolteu amb molta cura) la declaració ja que hi ha alguns paràgrafs ben significatius: La resolució acordada (per la recent Conferència Internacional) reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte)...
... Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític...
I per sobre de tots, aquest paràgraf: La lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
Amics i amigues, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA es una molt bona noticia, però... serà suficient ??
1) Que “a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític”
2) Que “enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle”
3) Que “la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge”
4) Que “és temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia”
5) Que “per tota això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”
6) Que “ETA fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada”
Tothom està molt content i satisfet. Fins i tot el PP ha “maquillat” les seves -diguem- intransigències amagant sota l’estora a Mayor Oreja i a Aznar.
Alguns demanen prudència: fan be. Aquesta banda no s’ha transmutat d’ahir per avui- de ser una colla d’assassins a uns bons nois amb els que s’ha d’arribar a un acord.
Fa molt de tems pensava (i ho segueixo pensant) que la superació d’aquesta etapa a Euskadi passa per:
a) La renuncia expressa a assassinar, fer esclatar bombes, segrestar a ciutadans lliures, extorsionar a empreses, i qualsevulla altre acte de vandalisme mafiós.
b) El lliurament de totes les armes i material -diguem- bèl·lic.
c) L’entrega de tots el “comandos” i demés “personal” alliberat o fitxat.
d) El judici a tots ells.
e) La renuncia per part de la Justícia a qualsevol tipus d’amnistia ni de reducció de penes, sobretot als culpables de delictes de sang.
No se si me’n deixo algun.
D’aquestes condicions, fixeu-vos-hi be, només s’ha anunciat la primera. Tot i això amb la retòrica etarra que no acabes mai d’entendre si t’estan prenent el pel o que volen dir realment.
I tot i això, llegiu-vos be (o escolteu amb molta cura) la declaració ja que hi ha alguns paràgrafs ben significatius: La resolució acordada (per la recent Conferència Internacional) reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte)...
... Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític...
I per sobre de tots, aquest paràgraf: La lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
Amics i amigues, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA es una molt bona noticia, però... serà suficient ??
Subscriure's a:
Missatges (Atom)