EL QUE I EL PERQUÈ (pastanagues)

Oriol Pujol: "La relació entre PSC i PSOE té un punt sodomita"
(elPeriódico.cat 3-11-2012)

Ostres… i això que vol dir???

 
Segons aquest mitjà, el secretari de CiU, fill del President Pujol i membre polític del fosc clan Pujol-Ferrusola ha dit això:

"La relació entre PSC i PSOE té un punt gairebé sodomita", afegint que José Montilla i Carme Chacón són part del problema de la força política catalana.

Anem al Diccionari General de la Llengua Catalana del mestre Pompeu Fabra:

SODOMIA: Copulació carnal contra natura…… Toma ja !!!!!

O sigui, que segons Oriol Pujol, José Montilla i Carme Chacón tenen quasi relacions carnals contra natura? … o, potser no ha volgut dir això. Serà que els militants del PSOE i del PSC tenen “quasi” relacions desenfrenades contra natura? … VES A SABER…

Fins ací el QUE, però PERQUÈ ?

Està ben clar que la decisió de CiU, de l’Artur Mas, de llençar-se a l’abisme amb un dubtós paracaigudes i les furibundes respostes del PP (guàrdia civil i exercit inclòs) és una estratègia de la que és retroalimenten els dos grans partits en els seus respectius territoris.

Artur Mas amb la seva estratègia pretén aconseguir que tothom parli d’independència, d’estat propi, d’autodeterminació, etc i amb això ningú miri les retallades que, de forma brutal, han fet els del GOVERN DELS MILLORS… si, dels MILLORS PILLETS del nostre país.

El PP pretén aconseguir a Catalunya erigir-se en l'única opció pels votants ja espanyolitzats.

I d’aquesta senzilla forma els dos grans partits de dretes, tots dos, surten guanyant (vegeu les enquestes).

Però per tots dos partits hi ha un altre gran objectiu: AFEBLIR ENCARA MES ELS PARTITS SOCIALISTES D’ESPANYA I DE CATALUNYA i si ho aconsegueixen, logren la disminució d’influència i presencia, ja no únicament de PSOE i PSC sinó de l’esquerra en general.

Amb aquesta estrategia pactada volen desenvolupar el gran objectiu immediat: que ningú de la dreta deixi d’anar a votar el dia 25-N i que els cagadubtes de les esquerres es quedin a casa.

Davant les eleccions a Catalunya: A qui li preocupa les retallades de l’ESTAT DEL BENESTAR a casa nostra? A qui li preocupa la pèrdua dels drets de treballadors, pensionistes, dones, joves, malalts, afectats per hipoteques maquiavèliques, robatoris de bancs i caixes, etc ???

No, aquí només es parla del dret a decidir i de com marxar d’Espanya, sense marxar d’Europa (com si els que manen a Europa majoritàriament no siguin dels especuladors i polítics de la dreta mes agressiva que hem tingut mai).

DAVANT D’AIXÓ CAL DONAR AL POBLE, NO JA PA I CIRC, SINÓ PASTANAGUES !!!

I el que cal demanar, potser per darrera vegada, és que els desfavorits per la situació actual VAGIN A VOTAR. A votar al partit d’esquerres que es vulgui, però que no es quedin a casa ja que això -HO SABEU- només afavoreix als partits de dretes.

L’Artur Mas i el “mamporrero” de l’Oriol (que deu tindre alguna experiència gairebé de sodomita, ja que en parla amb tanta propietat) volen aconseguir la majoria absoluta, igual que la té el Marianico, per tal de fer el mateix que fa en Rajoy a Espanya: EL QUE LI DÓNA LA GANA (amb permís i alegria de la Merkel).

Els socialistes han fet coses malament i han rebut el castic corresponent, però cal mirar el que va passar a Andalucia: els andalusos no es van quedar a casa i no varen permetre que el PP s’apoderés dels seus òrgans de govern. A Galizia els ciutadans, tot i rebre el castic i les retallades del PP, li varen donar majoria absoluta. Ai las.

EL DIA 25 CAL QUE ELS QUE ES CONSIDERIN D’ESQUERRES  I PROGRESSISTES; ELS QUE ESTIMEN LA JUSTÍCIA SOCIAL I EL PROGRÈS DE LES PERSONES: VAGIN A VOTAR…A VOTAR ESQUERRES.

De no fer-ho així, a partir del dia 26 de novembre només veurem frustració i mes retallades… Només ens quedarà serrar les dents, encongir-nos d’espatlles i donar la culpa a Zapatero….

PUNT I APART

20N-ELECCIONS GENERALS
21N-DIA DE REFLEXIÓ
22N-CONCLUSIÓ: FINS ACÍ HEM ARRIBAT, JA TOCA EL RELLEU... AU!!!
(POTSER ALGUN DIA HI TORNAREM)

"PARTE" MÈDIC"

Primer Chávez, ara Lula i també l’actual presidenta de brasil Dilma Rousseff han estat diagnosticats de càncer... hummm....

L’historia ens explica (alguns tenen la memòria molt... fràgil) com els països poderosos han eliminat de diverses maneres a persones "que feien nosa".

Importants dirigents dels talibán com Bin Laden, Janbaz Zadran, Anuar i Abdulrahman al Awlaki; dirigents àrabs com Gadafi o Sadam Husein; estadistes sud-americans com Allende, Jaime Roldós, Omar Torrijos. Inclús importants personatges europeus com el britànic Robin Cook o l’Italià Aldo Moro o nord-americans com John F.Kennedy i Luther King....
No se, no se.....????

HO SABIEU ?

Ho ha dit Francesc Durà (ex-empleat de Telefónica SA)
Tindrà el Sr Rajoy alguna cosa a dir?

Per si algú no el coneix, a César Alierta Izuel president de Telefónica, el va nomenar el PP quan es va privatitzar l'empresa.
Aquí treballa Zaplana amb un sou d'1 milió d'euros anuals.
També la germana d'Aznar que va entrar amb 57 anys.

A mi em van aplicar l'ERO amb 52 anys perquè era "més gran".

La filla de Celia Villalobos, per mèrits de la seva mare, també va entrar a l'empresa.
El marit de la princesa Cristina, Iñaqui de Urdangarin també aporta els seus "coneixements" a aquesta empresa tècnica.
La dona de Rajoy "treballa" en una empresa del Grup.
També tenim una nodrida representació de la secta de l'Opus Dei.

Aquesta és la realitat de Telefónica, tots ells estan per emportar-se calerons calentets sense aportar res. L'únic que han fet des que el PP va arribar al poder l'any 96, va ser utilitzar aquesta empresa per fer negocis, comprar mitjans de comunicació i acomiadar treballadors. Aquesta és la gestió dels homes del PP que han governat i governen aquesta empresa, això és el que ens espera i molt més, quan els peperos tornin al poder.

LA DECISIÓ D'ETA

Que ha dit ETA el 20 d’octubre:
1) Que “a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític”
2) Que “enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle”
3) Que “la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge”
4) Que “és temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia”
5) Que “per tota això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”
6) Que “ETA fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada”


Tothom està molt content i satisfet. Fins i tot el PP ha “maquillat” les seves -diguem- intransigències amagant sota l’estora a Mayor Oreja i a Aznar.

Alguns demanen prudència: fan be. Aquesta banda no s’ha transmutat d’ahir per avui- de ser una colla d’assassins a uns bons nois amb els que s’ha d’arribar a un acord.

Fa molt de tems pensava (i ho segueixo pensant) que la superació d’aquesta etapa a Euskadi passa per:

a) La renuncia expressa a assassinar, fer esclatar bombes, segrestar a ciutadans lliures, extorsionar a empreses, i qualsevulla altre acte de vandalisme mafiós.
b) El lliurament de totes les armes i material -diguem- bèl·lic.
c) L’entrega de tots el “comandos” i demés “personal” alliberat o fitxat.
d) El judici a tots ells.
e) La renuncia per part de la Justícia a qualsevol tipus d’amnistia ni de reducció de penes, sobretot als culpables de delictes de sang.

No se si me’n deixo algun.

D’aquestes condicions, fixeu-vos-hi be, només s’ha anunciat la primera. Tot i això amb la retòrica etarra que no acabes mai d’entendre si t’estan prenent el pel o que volen dir realment.

I tot i això, llegiu-vos be (o escolteu amb molta cura) la declaració ja que hi ha alguns paràgrafs ben significatius: La resolució acordada (per la recent Conferència Internacional) reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte)...
... Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític...
I per sobre de tots, aquest paràgraf: La lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
Amics i amigues, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA es una molt bona noticia, però... serà suficient ??

EXIGEIXO UNA SOLUCIÓ

Durant els darrers 30 anys Espanya i Catalunya han viscut uns canvis i una transformació formidable en totes les seves estructures. Part d’aquests canvis han estat molt satisfactoris. D’altres no.

Durant aquest temps s’han produït “crisis” financeres que han afectat molta gent, bàsicament de l’anomenada classe mitja i baixa.

Les entitats financeres sempre se n'han sortit. Els bancs han seguit amb els seus beneficis i quan ho han tingut una mica fosc, els governs han corregut a donar-los diners. En forma de préstecs a baix interés o a fons perdut. Amb els impostos de tots s’ha “engreixat” el sistema financer (d’uns quants).

Però ara cal parlar clar: l’actual “crisi” només té una forma de solució: crear llocs de treball, reactivar la productivitat; moure els diners productius (no els especulatius).

Hi ha dubtes de com fer-ho, però una cosa si que se sap: amb retallades, ERE’s, gent al carrer, tancament d’empreses, es va en la direcció contraria.

Que cal fer doncs?

Penso que els partits polítics, responsables de la direcció del país, han de propiciar un gran pacte junt amb els sindicats, les patronals, etc (una mica a l’estil dels ja antics pactes de la Moncloa o del debat de la Constitució, dels anys 70).

Una cosa ens cal tindre clares: els partits polítics, les institucions de l’estat a tots els nivells (Govern Central, Autonomies, municipis, etc) o serveixen per resoldre els problemes o no ens serveixen.

S’ha d’optimitzar l’administració, les administracions, del nostre país. S’ha d’acabar amb el frau a tots els nivells, s’ha d’acabar amb els sous escandalosos, amb l’economia submergida, amb els trucs de les grans, mitjanes i petites fortunes per tal de no pagar les contribucions que els hi pertoca. S’ha de modificar la Llei impositiva per tal d’adequar ingresos a despeses. S’han de revisar els endeutaments, públics i privats. S’ha d’eradicar el malbaratament (en castellà se'n diu “derroche”), etc. I tot això s’ha de fer amb urgencia, transparencia i sense mentir.

Si cal augmentar el cos d’inspectors a tot nivell que es contractin. Segur que resultaran rendibles.

Actualment el nostre país es un gran casino on els tramposos son els amos. I cal acabar amb això.

Si es pogués contagiar a Europa i al mon molt millor, però el repte el tenim nosaltres

LES CONTRIBUCIONS

Tots sabem que quan es parla dels pressupostos de les administracions cal tindre en compta els ingressos i les despeses (a mes de l'endeutament).

A Catalunya estem assistint a un circ al voltant de les despeses, i el govern del "bipartit" (que seria "tripartit" si s'afegís al PP, que de fet ja ho està) ens està marejant amb retallades i amb solucions injustes de totes a totes.

Per Sanitat? Retallades i copagament.
Per l'Ensenyament? Retallades i cobraments de menjadors, transports i activitats extraescolars.

Recordo un dictador que quan rebia a un ministre i aquest li demanava diners per un projecte, el dictador li deia: "Be, crearem un nou impost..."

No i no. Si cal refer els pressupostos, cal fer urgentment dues coses: eliminar els fraus (de tots: administracions, rics i pobres) i reformar la política fiscal incrementant-la fins on sigui prudent i necessari i mantenir o augmentar la progressivitat dels seus trams.

A nivell de l'estat tampoc es fan els deures: ¿ de què serveixen impostos sobre el patrimoni de les grans fortunes, si aquests tenen fórmules per evadir-les ?

I cal tindre molt en compta que de la crisi s'ha de sortir amb aquestes dues premisses mes una tercera que es l'objectiu: CREAR LLOCS DE TREBALL.