20N-ELECCIONS GENERALS
21N-DIA DE REFLEXIÓ
22N-CONCLUSIÓ: FINS ACÍ HEM ARRIBAT, JA TOCA EL RELLEU... AU!!!
(POTSER ALGUN DIA HI TORNAREM)
dimarts, 22 de novembre del 2011
dimecres, 2 de novembre del 2011
"PARTE" MÈDIC"
Primer Chávez, ara Lula i també l’actual presidenta de brasil Dilma Rousseff han estat diagnosticats de càncer... hummm....
L’historia ens explica (alguns tenen la memòria molt... fràgil) com els països poderosos han eliminat de diverses maneres a persones "que feien nosa".
Importants dirigents dels talibán com Bin Laden, Janbaz Zadran, Anuar i Abdulrahman al Awlaki; dirigents àrabs com Gadafi o Sadam Husein; estadistes sud-americans com Allende, Jaime Roldós, Omar Torrijos. Inclús importants personatges europeus com el britànic Robin Cook o l’Italià Aldo Moro o nord-americans com John F.Kennedy i Luther King....
No se, no se.....????
L’historia ens explica (alguns tenen la memòria molt... fràgil) com els països poderosos han eliminat de diverses maneres a persones "que feien nosa".
Importants dirigents dels talibán com Bin Laden, Janbaz Zadran, Anuar i Abdulrahman al Awlaki; dirigents àrabs com Gadafi o Sadam Husein; estadistes sud-americans com Allende, Jaime Roldós, Omar Torrijos. Inclús importants personatges europeus com el britànic Robin Cook o l’Italià Aldo Moro o nord-americans com John F.Kennedy i Luther King....
No se, no se.....????
dilluns, 24 d’octubre del 2011
HO SABIEU ?
Ho ha dit Francesc Durà (ex-empleat de Telefónica SA)
Tindrà el Sr Rajoy alguna cosa a dir?
Per si algú no el coneix, a César Alierta Izuel president de Telefónica, el va nomenar el PP quan es va privatitzar l'empresa.
Aquí treballa Zaplana amb un sou d'1 milió d'euros anuals.
També la germana d'Aznar que va entrar amb 57 anys.
A mi em van aplicar l'ERO amb 52 anys perquè era "més gran".
La filla de Celia Villalobos, per mèrits de la seva mare, també va entrar a l'empresa.
El marit de la princesa Cristina, Iñaqui de Urdangarin també aporta els seus "coneixements" a aquesta empresa tècnica.
La dona de Rajoy "treballa" en una empresa del Grup.
També tenim una nodrida representació de la secta de l'Opus Dei.
Aquesta és la realitat de Telefónica, tots ells estan per emportar-se calerons calentets sense aportar res. L'únic que han fet des que el PP va arribar al poder l'any 96, va ser utilitzar aquesta empresa per fer negocis, comprar mitjans de comunicació i acomiadar treballadors. Aquesta és la gestió dels homes del PP que han governat i governen aquesta empresa, això és el que ens espera i molt més, quan els peperos tornin al poder.
Tindrà el Sr Rajoy alguna cosa a dir?
Per si algú no el coneix, a César Alierta Izuel president de Telefónica, el va nomenar el PP quan es va privatitzar l'empresa.
Aquí treballa Zaplana amb un sou d'1 milió d'euros anuals.
També la germana d'Aznar que va entrar amb 57 anys.
A mi em van aplicar l'ERO amb 52 anys perquè era "més gran".
La filla de Celia Villalobos, per mèrits de la seva mare, també va entrar a l'empresa.
El marit de la princesa Cristina, Iñaqui de Urdangarin també aporta els seus "coneixements" a aquesta empresa tècnica.
La dona de Rajoy "treballa" en una empresa del Grup.
També tenim una nodrida representació de la secta de l'Opus Dei.
Aquesta és la realitat de Telefónica, tots ells estan per emportar-se calerons calentets sense aportar res. L'únic que han fet des que el PP va arribar al poder l'any 96, va ser utilitzar aquesta empresa per fer negocis, comprar mitjans de comunicació i acomiadar treballadors. Aquesta és la gestió dels homes del PP que han governat i governen aquesta empresa, això és el que ens espera i molt més, quan els peperos tornin al poder.
divendres, 21 d’octubre del 2011
LA DECISIÓ D'ETA
Que ha dit ETA el 20 d’octubre:
1) Que “a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític”
2) Que “enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle”
3) Que “la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge”
4) Que “és temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia”
5) Que “per tota això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”
6) Que “ETA fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada”
Tothom està molt content i satisfet. Fins i tot el PP ha “maquillat” les seves -diguem- intransigències amagant sota l’estora a Mayor Oreja i a Aznar.
Alguns demanen prudència: fan be. Aquesta banda no s’ha transmutat d’ahir per avui- de ser una colla d’assassins a uns bons nois amb els que s’ha d’arribar a un acord.
Fa molt de tems pensava (i ho segueixo pensant) que la superació d’aquesta etapa a Euskadi passa per:
a) La renuncia expressa a assassinar, fer esclatar bombes, segrestar a ciutadans lliures, extorsionar a empreses, i qualsevulla altre acte de vandalisme mafiós.
b) El lliurament de totes les armes i material -diguem- bèl·lic.
c) L’entrega de tots el “comandos” i demés “personal” alliberat o fitxat.
d) El judici a tots ells.
e) La renuncia per part de la Justícia a qualsevol tipus d’amnistia ni de reducció de penes, sobretot als culpables de delictes de sang.
No se si me’n deixo algun.
D’aquestes condicions, fixeu-vos-hi be, només s’ha anunciat la primera. Tot i això amb la retòrica etarra que no acabes mai d’entendre si t’estan prenent el pel o que volen dir realment.
I tot i això, llegiu-vos be (o escolteu amb molta cura) la declaració ja que hi ha alguns paràgrafs ben significatius: La resolució acordada (per la recent Conferència Internacional) reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte)...
... Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític...
I per sobre de tots, aquest paràgraf: La lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
Amics i amigues, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA es una molt bona noticia, però... serà suficient ??
1) Que “a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític”
2) Que “enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle”
3) Que “la lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge”
4) Que “és temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d'actuar amb responsabilitat i valentia”
5) Que “per tota això ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada”
6) Que “ETA fa una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada”
Tothom està molt content i satisfet. Fins i tot el PP ha “maquillat” les seves -diguem- intransigències amagant sota l’estora a Mayor Oreja i a Aznar.
Alguns demanen prudència: fan be. Aquesta banda no s’ha transmutat d’ahir per avui- de ser una colla d’assassins a uns bons nois amb els que s’ha d’arribar a un acord.
Fa molt de tems pensava (i ho segueixo pensant) que la superació d’aquesta etapa a Euskadi passa per:
a) La renuncia expressa a assassinar, fer esclatar bombes, segrestar a ciutadans lliures, extorsionar a empreses, i qualsevulla altre acte de vandalisme mafiós.
b) El lliurament de totes les armes i material -diguem- bèl·lic.
c) L’entrega de tots el “comandos” i demés “personal” alliberat o fitxat.
d) El judici a tots ells.
e) La renuncia per part de la Justícia a qualsevol tipus d’amnistia ni de reducció de penes, sobretot als culpables de delictes de sang.
No se si me’n deixo algun.
D’aquestes condicions, fixeu-vos-hi be, només s’ha anunciat la primera. Tot i això amb la retòrica etarra que no acabes mai d’entendre si t’estan prenent el pel o que volen dir realment.
I tot i això, llegiu-vos be (o escolteu amb molta cura) la declaració ja que hi ha alguns paràgrafs ben significatius: La resolució acordada (per la recent Conferència Internacional) reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte)...
... Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític...
I per sobre de tots, aquest paràgraf: La lluita de llargs anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha dut a moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l'exili. Per a ells i elles el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
Amics i amigues, l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA es una molt bona noticia, però... serà suficient ??
dilluns, 26 de setembre del 2011
EXIGEIXO UNA SOLUCIÓ
Durant els darrers 30 anys Espanya i Catalunya han viscut uns canvis i una transformació formidable en totes les seves estructures. Part d’aquests canvis han estat molt satisfactoris. D’altres no.
Durant aquest temps s’han produït “crisis” financeres que han afectat molta gent, bàsicament de l’anomenada classe mitja i baixa.
Les entitats financeres sempre se n'han sortit. Els bancs han seguit amb els seus beneficis i quan ho han tingut una mica fosc, els governs han corregut a donar-los diners. En forma de préstecs a baix interés o a fons perdut. Amb els impostos de tots s’ha “engreixat” el sistema financer (d’uns quants).
Però ara cal parlar clar: l’actual “crisi” només té una forma de solució: crear llocs de treball, reactivar la productivitat; moure els diners productius (no els especulatius).
Hi ha dubtes de com fer-ho, però una cosa si que se sap: amb retallades, ERE’s, gent al carrer, tancament d’empreses, es va en la direcció contraria.
Que cal fer doncs?
Penso que els partits polítics, responsables de la direcció del país, han de propiciar un gran pacte junt amb els sindicats, les patronals, etc (una mica a l’estil dels ja antics pactes de la Moncloa o del debat de la Constitució, dels anys 70).
Una cosa ens cal tindre clares: els partits polítics, les institucions de l’estat a tots els nivells (Govern Central, Autonomies, municipis, etc) o serveixen per resoldre els problemes o no ens serveixen.
S’ha d’optimitzar l’administració, les administracions, del nostre país. S’ha d’acabar amb el frau a tots els nivells, s’ha d’acabar amb els sous escandalosos, amb l’economia submergida, amb els trucs de les grans, mitjanes i petites fortunes per tal de no pagar les contribucions que els hi pertoca. S’ha de modificar la Llei impositiva per tal d’adequar ingresos a despeses. S’han de revisar els endeutaments, públics i privats. S’ha d’eradicar el malbaratament (en castellà se'n diu “derroche”), etc. I tot això s’ha de fer amb urgencia, transparencia i sense mentir.
Si cal augmentar el cos d’inspectors a tot nivell que es contractin. Segur que resultaran rendibles.
Actualment el nostre país es un gran casino on els tramposos son els amos. I cal acabar amb això.
Si es pogués contagiar a Europa i al mon molt millor, però el repte el tenim nosaltres
Durant aquest temps s’han produït “crisis” financeres que han afectat molta gent, bàsicament de l’anomenada classe mitja i baixa.
Les entitats financeres sempre se n'han sortit. Els bancs han seguit amb els seus beneficis i quan ho han tingut una mica fosc, els governs han corregut a donar-los diners. En forma de préstecs a baix interés o a fons perdut. Amb els impostos de tots s’ha “engreixat” el sistema financer (d’uns quants).
Però ara cal parlar clar: l’actual “crisi” només té una forma de solució: crear llocs de treball, reactivar la productivitat; moure els diners productius (no els especulatius).
Hi ha dubtes de com fer-ho, però una cosa si que se sap: amb retallades, ERE’s, gent al carrer, tancament d’empreses, es va en la direcció contraria.
Que cal fer doncs?
Penso que els partits polítics, responsables de la direcció del país, han de propiciar un gran pacte junt amb els sindicats, les patronals, etc (una mica a l’estil dels ja antics pactes de la Moncloa o del debat de la Constitució, dels anys 70).
Una cosa ens cal tindre clares: els partits polítics, les institucions de l’estat a tots els nivells (Govern Central, Autonomies, municipis, etc) o serveixen per resoldre els problemes o no ens serveixen.
S’ha d’optimitzar l’administració, les administracions, del nostre país. S’ha d’acabar amb el frau a tots els nivells, s’ha d’acabar amb els sous escandalosos, amb l’economia submergida, amb els trucs de les grans, mitjanes i petites fortunes per tal de no pagar les contribucions que els hi pertoca. S’ha de modificar la Llei impositiva per tal d’adequar ingresos a despeses. S’han de revisar els endeutaments, públics i privats. S’ha d’eradicar el malbaratament (en castellà se'n diu “derroche”), etc. I tot això s’ha de fer amb urgencia, transparencia i sense mentir.
Si cal augmentar el cos d’inspectors a tot nivell que es contractin. Segur que resultaran rendibles.
Actualment el nostre país es un gran casino on els tramposos son els amos. I cal acabar amb això.
Si es pogués contagiar a Europa i al mon molt millor, però el repte el tenim nosaltres
divendres, 16 de setembre del 2011
LES CONTRIBUCIONS
Tots sabem que quan es parla dels pressupostos de les administracions cal tindre en compta els ingressos i les despeses (a mes de l'endeutament).
A Catalunya estem assistint a un circ al voltant de les despeses, i el govern del "bipartit" (que seria "tripartit" si s'afegís al PP, que de fet ja ho està) ens està marejant amb retallades i amb solucions injustes de totes a totes.
Per Sanitat? Retallades i copagament.
Per l'Ensenyament? Retallades i cobraments de menjadors, transports i activitats extraescolars.
Recordo un dictador que quan rebia a un ministre i aquest li demanava diners per un projecte, el dictador li deia: "Be, crearem un nou impost..."
No i no. Si cal refer els pressupostos, cal fer urgentment dues coses: eliminar els fraus (de tots: administracions, rics i pobres) i reformar la política fiscal incrementant-la fins on sigui prudent i necessari i mantenir o augmentar la progressivitat dels seus trams.
A nivell de l'estat tampoc es fan els deures: ¿ de què serveixen impostos sobre el patrimoni de les grans fortunes, si aquests tenen fórmules per evadir-les ?
I cal tindre molt en compta que de la crisi s'ha de sortir amb aquestes dues premisses mes una tercera que es l'objectiu: CREAR LLOCS DE TREBALL.
A Catalunya estem assistint a un circ al voltant de les despeses, i el govern del "bipartit" (que seria "tripartit" si s'afegís al PP, que de fet ja ho està) ens està marejant amb retallades i amb solucions injustes de totes a totes.
Per Sanitat? Retallades i copagament.
Per l'Ensenyament? Retallades i cobraments de menjadors, transports i activitats extraescolars.
Recordo un dictador que quan rebia a un ministre i aquest li demanava diners per un projecte, el dictador li deia: "Be, crearem un nou impost..."
No i no. Si cal refer els pressupostos, cal fer urgentment dues coses: eliminar els fraus (de tots: administracions, rics i pobres) i reformar la política fiscal incrementant-la fins on sigui prudent i necessari i mantenir o augmentar la progressivitat dels seus trams.
A nivell de l'estat tampoc es fan els deures: ¿ de què serveixen impostos sobre el patrimoni de les grans fortunes, si aquests tenen fórmules per evadir-les ?
I cal tindre molt en compta que de la crisi s'ha de sortir amb aquestes dues premisses mes una tercera que es l'objectiu: CREAR LLOCS DE TREBALL.
dimarts, 13 de setembre del 2011
LA PREGUNTA DEL MILIÓ (O DEL BILIÓ)
Segons han publicat aquests dies diversos mitjans de comunicació la factura antiterrorista dels EE.UU. d'Amèrica com a conseqüència dels atemptats terroristes de l'11N, han suposat 1,4 bilions de dòlars al pressupost nord Amèrica.
Aquest cost ho ha estat per les guerres endegades a l'Iraq i l'Afganistan i les mides de seguretat implantades arreu.
Jo no se si es proporcionat o no, però el que hem crida l'atenció es que contra l'atac terrorista que representen els paradisos fiscals i els especuladors financers que utilitzen aquestes ingents quantitats de diner negre o roig per tal d'atemptar constantment contra totes (dic TOTES) les economies dels estats democràtics, contra això no es fa absolutament res o -al menys- es el que sembla.
Que en penseu vosaltres? Que cal fer?
Aquest cost ho ha estat per les guerres endegades a l'Iraq i l'Afganistan i les mides de seguretat implantades arreu.
Jo no se si es proporcionat o no, però el que hem crida l'atenció es que contra l'atac terrorista que representen els paradisos fiscals i els especuladors financers que utilitzen aquestes ingents quantitats de diner negre o roig per tal d'atemptar constantment contra totes (dic TOTES) les economies dels estats democràtics, contra això no es fa absolutament res o -al menys- es el que sembla.
Que en penseu vosaltres? Que cal fer?
diumenge, 4 de setembre del 2011
ELS PRESUPOSTOS
A Catalunya hi ha un govern de CiU.
A Espanya tot fa pensar que quan es celebrin eleccions legislatives guanyarà el PP.
Des de fa uns quants mesos ens estan fent ballar amb la música dels PRESSUPOSTOS: cal retallar tot el que “soni” a despesa pública.
Tots fem pressupostos, tots. Homes i dones a Catalunya i a Espanya estem tips de fer pressupostos.
Tant ingressem…
Tant gastem…
Tant estalviem…
Tant ens endeutem…
Això es tot. Així de senzill.
A nivell individual, familiar, a la junta d’escala, al casal… arreu. Fins hi tot els nens i nenes han d'administrar la seva “setmanada”.
A Catalunya des que CiU va guanyar les eleccions ens estan parlant dels pressupostos del país. Ens diuen que no hi ha prou diners i que cal retallar. A mes aquests barruts donen les culpes als socialistes, a l’esquerra, als que tenen una altra manera de fer les coses i que prou bé ha anat a la majoria de ciutadans i ciutadanes de tota la pell de brau (penseu una mica en com aniran les coses quan la dreta mani a Catalunya i a Espanya).
Per fer un pressupost cal saber que volem fer, quina despesa volem tindre, quines prioritats donem. I cal saber quins ingressos tenim. Cal saber si volem estalviar i si ens volem endeutar.
I la ideologia es la que hi dóna el matís.
Es evident que cal “equilibrar” el pressupost: Es pot retallar la despesa, també es poden incrementar els ingressos, es pot prescindir d’estalviar, es pot optar per l’endeutament.
Però -repeteixo- es la ideologia (o sigui: l'interès personal o de “clan”) la que matisa això.
CiU i el PP representen els interessos d’una classe anomenada de varies maneres: dretes, lliberals, conservadors, capitalistes, etc. etc.
Demòcrates si; be, no se si fins a les darreres conseqüències, però vaja, diguem que si.
El seu nucli dur, els ideòlegs, els qui dirigeixen CiU i el PP, no necessiten -per a quasi res- l’estat del benestar. (El quasi hi es per tindre en compta tot el que representa diners: no renunciaran a una pensió pública, ni a un lloc de treball públic, m’enteneu be).
Però no volen -en absolut- compartir beneficis; el benestar al que puguin arribar tots els ciutadans. La classe mitjana i baixa els hi fa “repelús”. Ells no necessiten la sanitat pública, tots tenen una mútua privada (quan més privada, subvencionada i privilegiada, millor); ara, no els hi fa fàstic -o si- utilitzar els serveis més avançats i les tecnologies mes cares que estan en els hospitals públics.
Ells (i elles) no necessiten l’ensenyament públic. Tenen les escoles privades, majoritàriament religioses, classistes i selectives, però reclamen el “xec” escolar. Tenen -tots- plans de pensions privats, quan no “raconets” a les Seychelles, però no renuncien a les pensions publiques, faltaria més. I la quarta pota de l’estat del benestar (aconseguida en les legislatures socialistes) no la necessiten massa, ja tenen a les emigrades de l’Amèrica del Sud per passejar a la iaia o cuidar-los els nens. I si poden accedir als beneficis de la Llei de la Dependència, ja va be. Tot fa bullir l’olla.
I sembla, doncs, que una gran part de la ciutadania de Catalunya i d’Espanya, com passa moltes vegades, està enlluernada pels capitalistes. Potser pensen que els rics gestionen millor els pressupostos públics. O pensen que votant a la dreta es faran una mica mes privilegiats, com ells.
La historia ha demostrat una i una altra vegada que això no es cert, que la dreta NOMES s’ocupa i es preocupa d’engreixar les seves comptes corrents.
Això si, n’ha après molt de fer demagògia, d’intentar demostrar que es preocupen per tots, que manant ells tothom viurà feliç i menjarà perdius cada dia.
Tornant a l’economia:
DESPESES: Cal optimitzar la despesa. Evident. S’han de corregir excessos, fins i tot els que fan referència als diputats, senadors i tota la caterva de càrrecs que hi ha en aquesta nomina de servidors públics (que en alguns casos, els menys, son un mal exemple) .
S’han de revisar les moltes, masses, administracions públiques. Probablement no s’ha de variar la ràtio de funcionaris (mireu els percentatges que hi ha als països -diguem- avançats d’Europa); però cal organitzar millor l’ ADMINISTRACIÓ.
També s’han de corregir les quantitats ingents de diners de tots que s’escapen per les moltes escletxes del sistema: fundacions, subvencions i exencions impositives a organitzacions de tot tipus, des de les franquistes a les esglésies, per no citar els privilegis d'una anomenada Església Catòlica, Apostòlica i Romana (apareixerà algun dia un Mendizábal millorat?).
INGRESSOS: També es poden incrementar els ingressos. Crec que la forma més democràtica per a tots, es la contribució progressiva, els impostos directes.
Jo no se si es pot etiquetar d’esquerres o de dretes l’augment dels impostos. Però veig qui demana una cosa i qui en demana un altre i en trec conseqüències.
Cal obtenir via impostos els ingressos necessaris per fer allò que interessi més a la majoria de ciutadans i ciutadanes.
Tots el polítics repeteixen una lletania totalment falsa: TOTS ENS HEM D’ESTRÈNYER EL CINTURÓ, però aquests polítics no diuen en qui pensen quan diuen TOTS.
Un sistema fiscal progressiu fa/permet participar realment a tots.
Els impostos indirectes s’han de revisar. I molt.
ESTALVI. Sembla recomanable estalviar. El raconet dels nostres avis; per quan vinguí un mal de ventre.
Jo no hi estic massa d’acord. L’Alemanya que va perdre la II Guerra Mundial, va quedar arrasada, social, física i econòmicament. Es va endeutar fins a les celles i mireu-la ara tocant-nos el voraviu a tots.
Es bo estalviar en temps de vaques grosses, però ara no estem en aquesta etapa.
ENDEUTAR-SE es necessari per equilibrar els ingressos; si no es vol pagar una taxa contributiva massa alta.
Però hi han d’haver unes regles de joc clares. Cal corregir el SAQUEIG dels capitalistes econòmics actuals.
S’han de restablir els controls reguladors del mercat financer i si cal, s’han de crear de nous.
S’ha de castigar de forma exemplar i retroactiva als lladres i delinqüents responsables del que s’anomena LA CRISI (us sona oi?).
S’ha d’acabar amb aquests sous, bonus, jubilacions escandaloses dels que encapçalen institucions econòmiques i industrials, públiques i fins i tot privades.
S’han d’eradicar els pous de “brutícia” que son els anomenats Paradisos Fiscals on si barregen saques de diners dels narcotraficants, dels sàtrapes i dictadors i els de molta gent d’aparent i impecable pàtina democràtica.
I que cal fer amb els que ens governen?
Doncs també està clar: o ho fan en benefici de la majoria de ciutadanes i ciutadans del país o cal demanar la seva dimissió.
Be, ja està be per avui…. demà seguiré, però estaria be que tothom participés en aquesta amplia taula dels indignats.
A Espanya tot fa pensar que quan es celebrin eleccions legislatives guanyarà el PP.
Des de fa uns quants mesos ens estan fent ballar amb la música dels PRESSUPOSTOS: cal retallar tot el que “soni” a despesa pública.
Tots fem pressupostos, tots. Homes i dones a Catalunya i a Espanya estem tips de fer pressupostos.
Tant ingressem…
Tant gastem…
Tant estalviem…
Tant ens endeutem…
Això es tot. Així de senzill.
A nivell individual, familiar, a la junta d’escala, al casal… arreu. Fins hi tot els nens i nenes han d'administrar la seva “setmanada”.
A Catalunya des que CiU va guanyar les eleccions ens estan parlant dels pressupostos del país. Ens diuen que no hi ha prou diners i que cal retallar. A mes aquests barruts donen les culpes als socialistes, a l’esquerra, als que tenen una altra manera de fer les coses i que prou bé ha anat a la majoria de ciutadans i ciutadanes de tota la pell de brau (penseu una mica en com aniran les coses quan la dreta mani a Catalunya i a Espanya).
Per fer un pressupost cal saber que volem fer, quina despesa volem tindre, quines prioritats donem. I cal saber quins ingressos tenim. Cal saber si volem estalviar i si ens volem endeutar.
I la ideologia es la que hi dóna el matís.
Es evident que cal “equilibrar” el pressupost: Es pot retallar la despesa, també es poden incrementar els ingressos, es pot prescindir d’estalviar, es pot optar per l’endeutament.
Però -repeteixo- es la ideologia (o sigui: l'interès personal o de “clan”) la que matisa això.
CiU i el PP representen els interessos d’una classe anomenada de varies maneres: dretes, lliberals, conservadors, capitalistes, etc. etc.
Demòcrates si; be, no se si fins a les darreres conseqüències, però vaja, diguem que si.
El seu nucli dur, els ideòlegs, els qui dirigeixen CiU i el PP, no necessiten -per a quasi res- l’estat del benestar. (El quasi hi es per tindre en compta tot el que representa diners: no renunciaran a una pensió pública, ni a un lloc de treball públic, m’enteneu be).
Però no volen -en absolut- compartir beneficis; el benestar al que puguin arribar tots els ciutadans. La classe mitjana i baixa els hi fa “repelús”. Ells no necessiten la sanitat pública, tots tenen una mútua privada (quan més privada, subvencionada i privilegiada, millor); ara, no els hi fa fàstic -o si- utilitzar els serveis més avançats i les tecnologies mes cares que estan en els hospitals públics.
Ells (i elles) no necessiten l’ensenyament públic. Tenen les escoles privades, majoritàriament religioses, classistes i selectives, però reclamen el “xec” escolar. Tenen -tots- plans de pensions privats, quan no “raconets” a les Seychelles, però no renuncien a les pensions publiques, faltaria més. I la quarta pota de l’estat del benestar (aconseguida en les legislatures socialistes) no la necessiten massa, ja tenen a les emigrades de l’Amèrica del Sud per passejar a la iaia o cuidar-los els nens. I si poden accedir als beneficis de la Llei de la Dependència, ja va be. Tot fa bullir l’olla.
I sembla, doncs, que una gran part de la ciutadania de Catalunya i d’Espanya, com passa moltes vegades, està enlluernada pels capitalistes. Potser pensen que els rics gestionen millor els pressupostos públics. O pensen que votant a la dreta es faran una mica mes privilegiats, com ells.
La historia ha demostrat una i una altra vegada que això no es cert, que la dreta NOMES s’ocupa i es preocupa d’engreixar les seves comptes corrents.
Això si, n’ha après molt de fer demagògia, d’intentar demostrar que es preocupen per tots, que manant ells tothom viurà feliç i menjarà perdius cada dia.
Tornant a l’economia:
DESPESES: Cal optimitzar la despesa. Evident. S’han de corregir excessos, fins i tot els que fan referència als diputats, senadors i tota la caterva de càrrecs que hi ha en aquesta nomina de servidors públics (que en alguns casos, els menys, son un mal exemple) .
S’han de revisar les moltes, masses, administracions públiques. Probablement no s’ha de variar la ràtio de funcionaris (mireu els percentatges que hi ha als països -diguem- avançats d’Europa); però cal organitzar millor l’ ADMINISTRACIÓ.
També s’han de corregir les quantitats ingents de diners de tots que s’escapen per les moltes escletxes del sistema: fundacions, subvencions i exencions impositives a organitzacions de tot tipus, des de les franquistes a les esglésies, per no citar els privilegis d'una anomenada Església Catòlica, Apostòlica i Romana (apareixerà algun dia un Mendizábal millorat?).
INGRESSOS: També es poden incrementar els ingressos. Crec que la forma més democràtica per a tots, es la contribució progressiva, els impostos directes.
Jo no se si es pot etiquetar d’esquerres o de dretes l’augment dels impostos. Però veig qui demana una cosa i qui en demana un altre i en trec conseqüències.
Cal obtenir via impostos els ingressos necessaris per fer allò que interessi més a la majoria de ciutadans i ciutadanes.
Tots el polítics repeteixen una lletania totalment falsa: TOTS ENS HEM D’ESTRÈNYER EL CINTURÓ, però aquests polítics no diuen en qui pensen quan diuen TOTS.
Un sistema fiscal progressiu fa/permet participar realment a tots.
Els impostos indirectes s’han de revisar. I molt.
ESTALVI. Sembla recomanable estalviar. El raconet dels nostres avis; per quan vinguí un mal de ventre.
Jo no hi estic massa d’acord. L’Alemanya que va perdre la II Guerra Mundial, va quedar arrasada, social, física i econòmicament. Es va endeutar fins a les celles i mireu-la ara tocant-nos el voraviu a tots.
Es bo estalviar en temps de vaques grosses, però ara no estem en aquesta etapa.
ENDEUTAR-SE es necessari per equilibrar els ingressos; si no es vol pagar una taxa contributiva massa alta.
Però hi han d’haver unes regles de joc clares. Cal corregir el SAQUEIG dels capitalistes econòmics actuals.
S’han de restablir els controls reguladors del mercat financer i si cal, s’han de crear de nous.
S’ha de castigar de forma exemplar i retroactiva als lladres i delinqüents responsables del que s’anomena LA CRISI (us sona oi?).
S’ha d’acabar amb aquests sous, bonus, jubilacions escandaloses dels que encapçalen institucions econòmiques i industrials, públiques i fins i tot privades.
S’han d’eradicar els pous de “brutícia” que son els anomenats Paradisos Fiscals on si barregen saques de diners dels narcotraficants, dels sàtrapes i dictadors i els de molta gent d’aparent i impecable pàtina democràtica.
I que cal fer amb els que ens governen?
Doncs també està clar: o ho fan en benefici de la majoria de ciutadanes i ciutadans del país o cal demanar la seva dimissió.
Be, ja està be per avui…. demà seguiré, però estaria be que tothom participés en aquesta amplia taula dels indignats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)